Bright
Talks

Enoturista Bright Talks

David Jobé y Judith Cortina

Periodistes i creadors del portal
digital Enoturista

1 de maig del 2020

Logo de Luma footer
Ver video

“L’enoturisme té una gran oportunitat per fer coses aquest estiu”

Moltes gràcies per estar aquí a un nou Bright Talk! M’agradaria que expliquéssiu una mica la vostra trajectòria professional perquè crec que es molt interessant.

J: Jo he treballat gairebé la majoria de la meva vida professional a Informatius T5 a la delegació catalana, així que cobria noticies de tots els àmbits i em movia per tot el territori. Aquets anys em van ensenyar a valorar què era el que la gent volia de les notícies, i he après moltíssim a triar els titulars perquè realment siguin impactants i trobar aquella part de la informació que interessa a la gent. Tot el que he après aquests anys és el que estem intentant aplicar ara.

Jo crec que es nota. Realment,  trobo que el vostre projecte és una proposta diferent i el que es busca ara és una diferenciació. David, si vols explicar també la teva trajectòria.

Només he fet de periodista a la ràdio i ara en el món del vi intento mostrar molta modèstia. Vaig començar a Olesa i Abrera i poc a poc he anat fent altres coses. He estat gairebé tota la meva vida professional a Rac 1, quinze anys. Segurament és la millor escola que he tingut a l’hora d’ensenyar-me a informar bé i al mateix temps a entretenir. Que les persones puguin tenir un criteri d’informació molt ben documentat, però que ho puguem fer amb un somriure, i crec que és el que més s’ha notat en aquets projecte.

Es nota, perquè has sintetitzat tot el que havíem d’anar parlant durant aquesta entrevista. Entretenir, però amb criteri i rigorositat. Crec que un dels vostres punts claus, a part de ser vosaltres mateixos, és que el que expliqueu té sentit i hi ha un contingut darrere. Aleshores, com vau començar i quant de temps fa que esteu amb el projecte Enoturista?

Portem uns 3 anys aproximadament però va ser una cosa lenta, ja que va comportar involucrar la vida familiar amb la vida professional. També es va barrejar la nostra gran afició de fa molts anys que és l’enoturisme. Mica en mica, ens hem anat encuriosint i entusiasmant, i vam començar a veure que hi havia gent a qui agradava com ho fèiem. A partir d’aquí, ens vam tirar a l’aventura.

Està tot treballat, no són vídeos o materials fets per fer. Jo que he tingut l’oportunitat de treballar amb vosaltres, realment em va agrada molt com vau treballar. La gent comentava que havia sigut tot molt simpàtic i natural, però hi ha molta feina darrere que no es veu.

El teu resum és que som simpàtics, però ens ho preparem bé, eh!

Sou rigorosos amb el vostre treball! Capaços de transmetre aquesta alegria i espontaneïtat, junt amb un gran treball periodístic. Llavors decidiu preparar aquest projecte, i com ho feu? Teníeu pensat fer-ho a través d’una web, Instagram, oferint uns serveis a les bodegues o cellers…?

La veritat és que va començar com una espècie d’afició perquè als dos ens agrada el món de l’enoturisme i descobrir coses, i sobretot estar dins. Vam començar i no pensàvem que ens hi arribaríem a dedicar mai, era un somni. Vam tenir el segon fill i vam pensar que volíem un canvi de vida per poder estar més en família. Per qüestions laborals, la feina ens havia absorbit molt als dos, estàvem molt fora de casa i els horaris eren complicats. Tot i així estimem molt la professió. Vam començar d’una manera improvisada , però en cap cas vam somiar que ens hi podríem acabar dedicant com ha passat fa un any, que els dos podem treballar d’això i estem contents de com ens està funcionant.

Intentem no quedar-nos en aquella zona de confort on t’acostumes a fer sempre el mateix

Clar, és un luxe poder-te dedicar al teu somni o la teva afició. Com ho has viscut tu, Judith?

Jo no diria que la paraula perfecta sigui improvisat, però al ser dos tenim més capacitat de reacció. Vam començar creant un compte d’Instagram i mica en mica allò va anar fent-se gran. Llavors va venir la web i vèiem que teníem capacitat de trobar notícies, d’explicar coses, ajudar a transmetre missatges… Tot això nosaltres ho sabem i escoltem, i a partir d’aquí reaccionem.

Improvisem molt, ens reinventem cada dos per tres. Com que som petits és tot molt més flexible. Tampoc allarguem molt les idees, i si fem una cosa que funciona la volem deixar amb un bon gust de boca i tornem a inventar una altra cosa. Intentem no quedar-nos en aquella zona de confort on t’acostumes a fer el mateix.

Vosaltres poc a poc d’un hobby n’heu creat una professió i ara us trobeu que fa un any que us hi dediqueu els dos professionalment. Què ens podeu explicar d’aquest any, com ha anat? Fins ara, on comença un capítol nou, com ha sigut la vostra evolució?

Ha sigut molt difícil perquè hem vingut amb tota la modèstia a aprendre moltes coses i ens ha costat molt. No tot el que es veu als vídeos, on estem passant-nos-ho molt bé, resumeix tot el procés. Es una feina molt dura, hi ha gent molt bona treballant al nostre costat i costa molt fer-te un forat perquè els cellers més o menys ja tenen la seva manera de funcionar i a vegades costa que confiïn en tu sent nou al sector. Estem treballant molt, però també estem aprenent molt, perquè la llavor creix d’una manera molt lenta.

J: Ha sigut un any de contactes, de conèixer molta gent, de mirar els ulls de molta gent i de transmetre, explicar i demostrar qui som. Hem tingut la sort de que, d’una manera lenta, no ens han regalat res però si que mica en mica la gent ha anat veient qui som i què fem. Evidentment hi haurà gent a la que no li agradarà el nostre estil, però també hi ha molta gent que ha confiat en el que tu ara deies: darrere del que nosaltres expliquem hi ha molt missatge i molta feina. Intentem que estigui tot molt clar.

Quan hem treballat amb algú la majoria de vegades repetim. No voldríem treballar moltíssim, però ens agradaria poder continuar ajudant a la gent que ha treballat i s’ha sentit a gust amb nosaltres. Si algú vol vendre un vi i volen comunicar-lo, necessiten que expliquem millor el que fan perquè arribi a un gran públic.

J: La trajectòria ha anat lenta, però segura i amunt.

Heu dit una cosa molt interessant: No agradareu a tothom. Això denota una altra cosa que és positiva, i és que teniu un segell propi. Quan veus un vídeo o una presentació vostra, ràpid s’identifica per on aniran els trets si ho coneixes una mica. Teniu molta varietat de continguts però realment, feu el que feu, teniu el vostre segell personal i això també agrada.

Això que dius és molt important per un motiu: Nosaltres som periodistes, no som publicistes. Quan algú ens contracta no direm allò que ell vol que diguem només. Intentarem aportar el nostre prisma en aquella experiència. Òbviament no perjudicarem a ningú, però si que intentem ser honestos amb la gent. Volem llançar aquest missatge de que som dues persones honestes i expliquem el que podria sentir qualsevol de nosaltres, intentem ser exactament el que som. No volem semblar que som enòlegs, que tenim més coneixements del que sembli. Arribem a peu pla, amb modèstia. De manera que quan a vegades la gent ens ha demanat que féssim una cosa i no l’hem vist còmoda, li hem dit que potser no érem els adequats, no venim a fer una sèrie de coses més comercials o de màrqueting. Estudiem quin és el millor missatge per arribar a ells i diem exactament el que creiem que devem al públic que ens mira.

J: Màrqueting n’he après molt també! Portem un any de reciclatge i d’aprendre moltíssim. Som dos i ens ho fem nosaltres tot, des de muntar un vídeo, a gravar-lo, a fer estratègies digitals, xarxes socials… sí que és veritat que som periodistes però som nerviosos, ens movem molt.

Aquest estiu segurament farem un turisme responsable i de proximitat i ens intentarem buscar la vida més aprop de casa

Ara estem en un moment de crisi i ja hauríem de començar a tenir tots clar que, fem el que fem, necessitarem formació continuada, i que aquesta pot arribar a ser auto formació. Ara mateix estem en un punt en el que pots fer moltíssimes coses: màsters, postgraus o coses més específiques o classes d’un tema professional en concret perquè m’ensenyi el que a mi m’interessa. Llavors, aquest any us ha sigut de pic i pala i ara arriba el coronavirus. Ho para tot, sobretot el sector del turisme i també el del vi. Vosaltres com vau entomar aquesta notícia? Ja us havíeu preparat una mica el terreny veient la situació en altres països?

Nosaltres el dia 12 vam anar a buscar els nens a l’escola i vam al·lucinar: vam veure que tot això canviaria i que havíem de ser el més ràpids possible a adaptar-nos. No teníem ni molt menys la certesa de res del que passaríem ni teníem cap planning establert. No llegim premsa internacional des de que no treballem a una redacció, ni mirem les rodes de premsa de ningú! Per tant, ens ha agafat amb el pas canviat absolutament i hem intentat adaptar-nos com hem pogut. No teníem cap certesa del que passaria.

J: Va arribar el moment en el que no podíem sortir de casa, però aquell mateix dia ens el vam passar mirant el mòbil i vam pensar: això és el que farà la resta de la gent! Així que vam decidir que el que fem a les xarxes socials, ho seguiríem fent i parlaríem amb la gent. Estem a casa, ens estan passant coses: parlem i donem a la gent estona d’una mica oblidar-se dels problemes. I sí, refugiar-se en aquella copeta al vespre amb consum responsable. Això és el que durant aquest confinament hem pogut explicar: hem estat fent vídeos explicant a la gent curiositats del vi, coses que nosaltres hem après durant aquets temps. Hem parlat sobre com guardar una ampolla, com s’elabora el vi… Hem explicat coneixement de vi, d’ampolles que et podien portar a casa, de la importància de fer comerç de proximitat…

Què creiem que passarà a partir d’ara? Et donem l’exclusiva: nosaltres creiem que serà molt difícil saber el que passarà, però que el més probable és que aquest estiu no ens n’anem de creuer a les Maldives, i que segurament ens quedem a casa. Potser tot el que ens ha passat aquests dies ens ha canviat la mentalitat i tenim ganes de fer un consum una mica més responsable. Podem comprar a una multinacional que ens ho porten a casa, però ara ens estimem més donar suport al restaurador del costat de casa que fa dos mesos que no obre, o comprar el vi a un elaborador que ho està passant malament. Sé que d’alguna manera això ens canviarà la vida, igual que la crisis ens va fer una mica més estalviadors. Aquets estiu segurament farem un turisme responsable i de proximitat i ens intentarem buscar la vida mes prop de casa. L’enoturisme té una gran oportunitat per fer coses aquest estiu.

Hi estic d’acord. Jo sóc molt amant de viatjar per tot el món, de fet havia de marxar a Japó durant aquesta setmana santa. Però sincerament, ara aquests dies reflexionant una mica, no és el que he trobat més a faltar. Resulta que aquí al costat, al carrer de casa, hi havia uns veïns que venen fruita al mercat dels dissabtes, i quan vaig veure que un dia passava la furgoneta els vaig aturar: i ara em porten la fruita i la verdura a casa cada setmana! Potser tots plegats hem d’aprendre a baixar una mica aquest ritme d’anar amunt i avall i de no saber ni qui tens a la porta del costat.

Doncs això que has fet tu, nosaltres ho hem fet en molt altres tipus de comerços, i entenem que és una reacció que està tenint molta gent i que també es pot aplicar al turisme. Si aquest estiu algun celler ens ofereix la possibilitat d’anar a beure i que ens deixin unes ampolles i unes copes perquè anem a les seves vinyes… aquestes situacions poden ser una bona oportunitat perquè la gent conegui l’entorn més proper. A mitja hora de casa, o a dues com a molt, sabem que hi ha llocs meravellosos.

Quan tu visites un celler i aquella visita se’t fa bonica, es genera un vincle que no es trenca.

Quan visites un celler i aquella visita se’t fa bonica, es genera un vincle que no es trenca

Sí, i aprendre. Jo per exemple miro per la finestra i veig l’hotel Mas Tinell, que és un lloc fantàstic. Hem de buscar altres alternatives i baixar el ritme una mica. A més, donar-nos suport els uns als altres. També, la comunicació és una eina per donar suport d’una altra manera i per fer d’altaveu. Vosaltres a través d’Enoturista ho feu perfectament. Una mica us definiu com una guia de vins i de viatges, també és el que trobem a la vostra pàgina web. Aquesta selecció de continguts ha sorgit de manera natural o teniu molt clar quin tipus de contingut aplicareu?

Hi ha de tot. Portem una calendarització estudiada. Què és l’enoturisme? Es agafar algú i portar-lo al Penedès, al Priorat o a l’Empordà, però és molt difícil descobrir el paisatge a través d’una ampolla de vi. Per això, el primer bitllet d’avió de l’enoturisme és una etiqueta de vi, això ho aprenem tots a casa cada dia. El xarel·lo del Penedès, la carinyena de l’Empordà… això t’ho pots prendre a casa, i si tens sort de que t’agrada podràs anar a veure’l in situ. Veus paisatge, territori, cultura, patrimoni… i també beus vi si vols, i si no, no passa res. El que engloba la comunicació integral un celler és una mica tot: no és nomes que t’ensenyin les tines. Vist, un celler, vistos tots. El que té importància és que aconsegueixis que tota aquella història et faci moure del sofà, que per mi és el gran repte. La televisió té de tot, i fa mandra agafar el cotxe. Has de descobrir que l’entorn que tens allà és meravellós. Per això nosaltres volem passar des de recomanar vins fins a llocs on anar.

J: En el que ens concentrem molt es en buscar és l’autenticitat. Tots els cellers tenen tines, barriques de fusta… però cada paisatge, cada història i cada persona que hi ha darrere del celler són úniques. Quan tu visites un celler i aquella visita se’t fa bonica, es genera un vincle que no es trenca, i es tradueix en que quan tu vagis a una botiga i vegis una ampolla d’aquell celler, no dubtaràs a comprar-la. Perquè a més del vincle que s’ha format tu podràs presentar-la a una taula i explica la història d’on ha vingut.

Jo ara que estic fent el postgrau en comunicació i màrqueting gastronòmic i enològic, una de les paraules claus es l’storytelling. Què pots oferir-me diferent? Al final, totes les visites acaben sent molt semblants, i el que tens de diferenciació és la història, els valors… que tens darrere. Està molt bé això d’aprofitar totes les eines que tenim per comunicar: l’etiqueta i l’ampolla, les ulleres del vi… tot això també són punts de comunicació i de màrqueting. Vosaltres, sense ser especialistes en aquest camp, intuïtivament parleu de temes que són rellevants.

J: Sobretot, amb totes aquestes enumeracions que estàs fent, el punt en comú o el que intentem sempre es desmitificar. Sempre intentem treure ferro i dir: gaudiu del vi, de l’enoturisme i de l’entorn. Tothom ho pot fer i tothom en pot gaudir. Si t’agrada, segueix buscant. I si no, no. El que intentem es transmetre a la gent que no s’ha d’estar especialment preparat ni per escollir una ampolla, ni obrir-la, ni anar a un celler i visitar-lo.

Clar. Si després t’agrada molt i et vols especialitzar, pots fer cursos de tot tipus. El que sempre surt als congressos de vi és com apropar-se al consumidor final sense mirar-lo per sobre l’espatlla i que ell es senti cohibit pel vi. La sensació de prendre una copa de vi amb els amics és màgica, i no ens hem de sentir intimidats per ningú que ens el vingui a portar o ens el vengui. Tothom hi pot entendre. Aquesta és una de les claus del vostre èxit, no?

Jo t’agraeixo que t’hagis documentat tan bé per aquesta entrevista i hagis citat tantes coses que hem dit. Es meravellós aquest nivell de preparació que tens! I si em permets, abans ens parlaves de l’storytelling, però tu Maria ets molt bona fent màrqueting perquè l’has estudiat i ets una noia amb coneixement i estàs ben informada.

Ajudar als cellers d’una manera fàcil, còmoda i sobretot pagable és la millor opció

Jo estic aprenent!

El que comentaves de l’storytelling és interessant. Si tu li presentes aquesta idea a un petit celler, li agafa mal de ventre. Et dirà: prou feina tinc jo en poder pagar el que em demanen pel raïm perquè em vingui algú dient que haig de fer storytelling. Aquesta persona la majoria de vegades no ho sap veure, això. A més, l’storytelling et pot venir en contra segons com ho venguis: a vegades a la gent no li interessa una història molt rebuscada i només ve a beure vi! És a dir, això d’storytelling es una mica perillós, jo crec que és millor ser autèntic, tal com ets. Obre les portes de casa teva, i si hi ha teranyines, que així sigui. Sóc un pagès i tinc molta feina. Si hi ha moltes tines, t’aguantes. Això és el que fa genuí algú. Hi ha molts cellers que s’estan unint a nosaltres i m’agradaria que expressessin el que pensen, perquè crec que l’única cosa que val la pena d’un periodista és escoltar. Nosaltres anem als cellers i hem descobert que posar-se a les sabates del que fa enoturisme o del propietari del celler és la millor manera de fer-ho. Ells fan molt bé el seu vi i no haurien de preocupar-se de comunicar molt bé o d’intentar fer una cosa massa rebuscada. Ajudar-los d’una manera fàcil, còmoda i sobretot pagable és la millor opció.

Estic totalment d’acord. Ha de ser una cosa assumible a tots els nivells, perquè sinó no anem bé. M’agradaria saber quin es el vostre target, el vostre públic. És gent jove, parelles? Ho teniu comptabilitzat, teniu estadístiques?

Cada mes anem fent unes audiències per saber quines són franges que han anat millor o pitjor, i ho estudiem. Tot i així, no tinc una resposta clara. En general, no és una persona de 18 anys, però tampoc de 70. Ens movem en aquesta franja. El nostre públic més genuí som nosaltres, dues persones que ja tenim canes i hem començat a fer la corba de la felicitat i busquem coses de la vida que ens aportin un valor. Volem col·locar els nens en algun celler on ens deixin tranquils per poder escoltar una mica. Però poden ser també els nostres pares que tenen ganes de marxar de cap de setmana i descobrir alguna cosa. Però per exemple, els nostres amics més teenagers estan per altres begudes i no per anar a fer enoturisme. Cada vegada arriba més públic de 20 anys, però es el que costa més.

Clar, i potser el tipus de comunicació és per algú de 30 en amunt. Jo em sento molt còmoda veient aquest tipus de vídeos, i depèn de quina edat més jove potser no és això el que necessiten tampoc.

Hi ha un gran debat a l’hora de vendre vi. Sé que una part del sector està molt preocupada perquè volen arribar a la gent jove. És com intentar vendre whisky a una persona que encara no sap apreciar, ni vol pagar depèn quina quantitat per una ampolla molt Premium. El vi ha d’anar arribant poquet a poquet a altres edats, ara potser qui està disposat a comprar vi és més gran. Però jo no crec que hagi de ser una preocupació molt important, potser ens hem de preocupar més d’aquell consumidor de tota la vida que va a comprar vi a granel perquè no li interessen segons quines marques. No només que ens recordem dels joves, sinó d’aquells que han begut tota la vida i ens n’hem oblidat una miqueta, ja no ens interessa perquè no volen el nostre vi embotellat.

Sí, totalment. A més, les dades ho demostren. Es parla molt del consum responsable com si l’única manera de beure vi fos prenent una copeta.

J: Però hi creiem totalment en el consum responsable, i el practiquem. Cada vespre ens bevem la nostra copeta de vi, és el nostre moment del dia. Cadascú té el seu refugi, pot ser xocolata o pot ser vi, hi ha moltes opcions. Ara, apostem per beure una copa de vi que estigui bo i que ens agradi i ens expliqui alguna cosa, i segurament que ho deixarem a aquell celler i farem algun comentari sobre ell.

El resum es que no fem enobotellón!

El respecte que tenim al vi és de veritat, independentment del que ens deixin dir els vídeos.

El respecte que tenim al vi és de veritat, independentment del que ens deixin dir els vídeos

Seria divertit algun dia fer una paròdia en un descampat! Ara que alguns festivals s’hauran de dissoldre o modificar, per fer una mica de conya podria ser divertit. Entrant una mica en la crisis que està provocant el Coronavirus, vosaltres heu participat en dues iniciatives: una per fomentar la compra i el consum de vi català, una mica tornant a la idea de veure tot el que tenim al voltant, i una altra que és el manifest de les dones del vi. Vosaltres també esteu molt implicats en aquests temes. Si podeu explicar una mica de què van i com hi heu participat.

J: El manifest de les dones del vi va venir arran d’una notícies que va sortir en un informatiu del TV3 on es feia aquesta lectura de que s’està comprant molt d’alcohol als supermercats i això podria convertir-se en un problema. La reacció va ser: s’està consumint tot el que consumíem als bars o als restaurants, a casa. A banda de tot això, és que el vi no és només una beguda alcohòlica, té molts altres conceptes i moltes vegades ens n’oblidem. Nosaltres fa temps que reivindiquem tot això: el vi és cultura, història, patrimoni. Gràcies al vi s’estan mantenint molts pobles que segurament haguessin estat abandonats, dóna molta feina. No li faltem al respecte, això és el que demanem.

I també donar les gràcies a la gent que va fer aquest manifest. Darrere d’aquest iniciativa hi ha nomes propis com la Ruth Troyano, la Clara Isamat… No t’ho sabríem explicar tan bé com elles, i des d’aquí públicament volem donar les gràcies. L’altre iniciativa que comentes és una idea que ens va donar la Sílvia Naranjo de la Guia de vins de Catalunya i el Jordi Alcover. Ens van trucar una dia dient que estaven preocupats, a veure si nosaltres els podríem donar un cop de mà i nosaltres encantats perquè, com sabeu, acabem d’arribar a aquest sector. No ho fem només per aquell sentit de solidaritat, nosaltres creiem en això. El vi és irrepetible, només se’n pot fer una vegada l’any i és molt difícil. La resta de begudes alcohòliques que podem demanar a un bar no tenen el mateix atractiu perquè les podem fer sempre. El respecte que tenim al vi és de veritat, independentment del que ens deixin dir els vídeos.

És una bona manera per compartir-ho, perquè aquests vídeos m’han arribat per molts grup i vol dir que també han arribat a molta altra gent. A base de repetir el missatge a veure si acaba quallant. Per aquí comenten a veure si els cellers poden dir si s’està consumint la mateixa quantitat de vi, si ens hem d’adreçar a les font directes com pot ser el celler i la petita botiga que ven vins i no què venen les gran superfícies. També preguntar què es ven i a quin preu, perquè entrem a un terreny complicat: el preu del raïm, la producció…

Clar, els primers dies vam fer un article a la nostre web (ara estic fent publi) on ho explicàvem. La primera setmana quan es va publicar aquest recompte de vi a les grans superfícies va ser perquè una patronal de supermercats va donar una dada de l’augment de patates fregides, cerveses i vi. Això no té perquè traduir-se en els cellers. Els cellers no han venut res durant aquest temps. Els que s’han reinventat i han fet canals de distribució online han obert una porta, però no vol dir que la gent hi entri. Porten molts anys tenint unes grans xarxes de distribució que moltes estaran allà quan passi tot això i les necessitarem igual que serviran per parar el cop. No es ven vi i no estem consumint molt més. L’altre àmbit és com han crescut les vendes online. Això és un altre miratge, perquè la gent està fent la compra compulsiva com amb el paper de vàter, i alguns compraven algunes ampolles de vi. Tant de bo amb el pas del temps ja vagin a comprar als cellers o a les botigues de confiança.

J: Falta molta cultura de comprar online, i nosaltres no la tenim. La gent estava acostumada a anar a la botiga o al supermercat, però no tenim aquest manera de comprar. Es el que estem intentant difondre nosaltres: pots comprar ampolles de cellers catalans que son petites empreses i famílies i t’ho porten a casa sense costos afegits. Fem-ho fàcil, no cal que vagis al supermercat. Compra un producte de qualitat a una preu molt ajustat.

És una segona línia en la qual el celler potser pot guanyar-hi d’una altra manera, perquè no ha de passar per un intermediari. En casos com aquest,  l’important és que els cellers puguin tenir diferents cartes per jugar però no descartar-ne cap.

Es tracta de millorar coneixent la teva pròpia audiència, generant aquesta confiança. Coneixent-nos, sabent què necessita cadascú

Clar, ara realment hi ha hagut un consum molt més elevat de compra online en tots els nivells, i molts cellers s’han posat les piles i ho han vinculat en iniciatives solidàries com Vallformosa, Sumarroca… Més petits o més grans que s’han trobat amb molts problemes també han mostrat aquest aspecte més solidari. També hi ha hagut moltíssimes iniciatives al nivell del mon del vi, i s’han de comunicar, transmetre i apreciar. Ara un dels grans interrogants és si les persones que s’han començat a moure per consumir producte de proximitat seguiran fidels a aquest model o d’aquí quatre dies ningú se’n recordarà de res.

J: Depèn de com ens ho posin de fàcil. A la pràctica, sí que és veritat que tenim memòria curta, però si no resulta difícil… a dia d’avui gairebé es més fàcil comprar a un celler i que t’ho porti a casa que no pas anar a una gran superfície. Per tant, si ens ho posen tan fàcil… clar que hi haurà dies que aniràs a fer turisme a la botiga especialitzada i és un plaer, però si continua sent fàcil com és ara i la gent fa la compra la primera vegada i tot surt bé, per què no repetir?

Crec que a partir d’ara hauran de guanyar cada dia. És com amb la parella: sí que estàs casat, però cada dia t’has d’enamorar una mica. Ens ho haurem de guanyar tots, no ens regalaran res. Si realment hem de canviar d’estratègia, ho haurem de guanyar a pols cada dia.

J: Però totes les crisis ens han ensenyat coses, i vàries d’aquestes coses s’han quedat.

Semblem un grup d’autoajuda!

Es tracta de millorar coneixent la teva pròpia audiència, generant aquesta confiança. Coneixent-nos, sabent què necessita cadascú.

Podeu incloure una secció de coaching! Està molt bé tot el que comenteu. Ja per concloure, vosaltres no deixeu de ser un mitjà de comunicació que ha nascut en un entorn totalment digital, aneu avançats als temps. A més, les empreses al món online són mitjans de comunicació i els clients són audiència i els hem de transmetre coses que realment els hi interessin i no només vendre, vendre i vendre. Quins canvis de paradigma hi haurà a nivell digital o seguireu una mica igual?

Tot passa pel mòbil, i això no canviarà. Avui en dia intentar publicar a lo Gutenberg no té sentit. Tot i així va bé, perquè a vegades quan vas al lavabo i se t’acaba la bateria, agafes una revista. Segurament nosaltres fem el que fas tu, el nostre amic o la nostra mare. Gairebé tot es fa a través del mòbil, no hem vingut a inventar res. Jo crec que els cellers s’hauran d’adaptar a una major comunicació online, perquè la comunicació més 1.0 perdrà una mica de volada. Tot i així és molt important, no s’ha de perdre. Nosaltres som partidaris de fer tot tipus de comunicació: des de com saludes o acomiades algú, però també informació que transmeten a nivell digital. Tinc la sensació que amb la digitalització guanyarem una oportunitat. Imagina’t que aquest estiu anem a visitar algun celler, i que no cal que estiguem molt a prop, potser ens descarreguem alguna cosa al mòbil , anem a passejar, veiem un vídeo divertit mentre estem sols amb la nostra família o els amics sense patir per estar més a prop d’algú altre. Potser t’arriba un vídeo per WhatsApp i te’l mires, i hi entres d’una altra manera. Per nosaltres, hi ha molt de camp per córrer encara. Ens ho podem passar millor sense complicar-nos la vida i gastant-nos molt pocs diners.

J: Es tracta de millorar coneixent la teva pròpia audiència, generant aquesta confiança. Coneixent-nos, sabent què necessita cadascú.

Podem intentar ser sobirans nosaltres mateixos,
decidir on gastem els diners. Serà difícil, però ho hem de decidir nosaltres

Realment dos conceptes que semblen molt bàsics, però que costen de trobar. Durant tota l’entrevista moltes coses que heu anat transmetent ha sigut escoltar: què diuen els cellers, l’audiència. Escoltar més que parlar, i aquesta parada potser ha servit per això. I també la proximitat, que les coses siguin divertides i que entrem en un moment que, si ja no en teníem, segurament tindrem molts problemes tots plegats a varis nivells. Necessitem entreteniments a nivell del vi, de gastronomia o el que sigui. Són aquells moments que un cop acabes la jornada, t’ajuntes amb la parella o els amics a fer un vi, si és de proximitat millor. Tot això que esteu dient són propostes molt xules i a veure si us contracten per fer molts vídeos! També és un bon moment per aprofitar tots aquests paisatges i visitar bodegues.

Tu ens has donat quatre propostes, una d’elles gravar un vídeo d’enobotellón! Primer donar les gràcies a la gent que ens ha escrit i gràcies també per convidar-nos. Jo ara estava pensant una cosa durant aquests punts finals: vindran temps difícils, no ens enganyem. Per escriure que ens es sortirem no vol dir que ens en sortim, però depenem de nosaltres. Nosaltres podem canviar el que estem fent fins ara: enlloc de comprar a un lloc, en comprarem a un altre. L’avantatge és que no venem claus angleses, tenim vi que encara és molt més divertit. Quan acabi tot això, si aquesta conversa la tinguéssim en una ferreteria no seria tan interessant.

Podem intentar ser sobirans nosaltres mateixos, decidir on gastem els diners. Serà difícil, però ho hem de decidir nosaltres.